Entre les fruites
que més simbolitzen el canvi d’estació i que, a més a més, són unes de les
millors acceptades pel conjunt de la
família tenim les maduixes.
Per menjar una
maduixa utilitzem la mateixa posició
dels llavis que per fer un petó;
això ja de per sí ens dóna alguna pista sobre una de les seves propietats més
singulars: afavorir el desig sexual.
El seu contingut en manganès, un oligoelement
que intervé en molts processos metabòlics, ens ajuda a tenir la ‘líbido’ en bona forma.
També la natura ens ha dotat la
maduixa d’altres propietats, que en fan una fruita bàsica en la lluita contra malalties
oncològiques. La raó és el seu contingut en àcid el·làgic (com el raïm i les
cireres), que actua netejant l’organisme d’agents externs nocius per a la salut; també l’alt contingut en vitamina C (85mg
per tassa) fa que sigui un producte antioxidant que disminueix els factors de
risc, tant oncològics com cardiovasculars.
Aquesta vitamina
també intervé en la formació de col·lagen,
ossos i dents i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments. Conté una
proporció d'àcid fòlic que intervé en la
producció de glòbuls vermells i blancs
i en la formació d'anticossos. Son
molt recomanables en casos d'hipertensió arterial degut al seu elevat contingut
en potassi i baix en sodi. Tenen efectes diürètics beneficiosos en cas de gota
i litiasi renal.
Dos o tres cops
per setmana menjar una tassa d’aquesta fruita durant l’època de recol·lecció
pot ser una bona opció per a tota la
família (si preneu aspirines s’ha d’augmentar la
quantitat de maduixes, ja que aquest fàrmac dificulta l’absorció d’algunes
vitamines que porten les fruites).
Algunes zones del
Maresme tenen un microclima que fa que el sol hi toqui més hores durant
l'hivern i un sòl que permet que les maduixeres hi creixin més i millor. A les
zones més muntanyoses, amb els terrenys amb pendent, l'angle d'incidència dels
raigs solars a l'hivern és major i
per tant reben més radiació i, per una altra banda, la
capacitat de drenatge del sauló permet un millor desenvolupament de l'arrel de la
planta.
Les maduixes del
Maresme es caracteritzen per tenir un color vermell intens, un
sabor molt dolç amb un punt d'acidesa, una textura carnosa i un agradable
aroma. Si al l’hora de preparar-les els afegiu suc de taronja o altres fruites
de temporada, convertirem aquest plat
en una autèntica bomba de salut per a l’organisme.
No deixeu passar la temporada sense introduir aquest aliment en la dieta ja que, a part de les qualitats abans
esmentades, és una fruita molt baixa en calories i per tant fantàstica per als
règims d’aprimament i és, a més, una autèntica delícia per al paladar.
LA
RECEPTA : “GASPATXO DE MADUIXES AMB CREMA DE MENTA”
És
un plat refrescant i es pot servir com a entrant o com a postres.
El meu consell : per deixar bocabadats als convidats, presenteu-lo com a
primer plat. És molt original.
Els ingredients:
550
gr. de maduixes.
5
tomàquets pelats, sense pell ni llavors.
4
fulles de menta.
8
fulles de menta per decorar el plat.
4
fulles d’alfàbrega.
1
préssec pelat.
80
gr. de sucre.
80
gr. de suc de taronja.
1
polsim de canyella en pols.
1
polsim de pebre negre.
1
rajolí de vinagre de Jerez.
Per
la crema de menta:
200
ml de nata per muntar.
1
got de llet.
35
gr. de sucre.
La preparació
del gaspatxo:
Posar
tots els ingredients al vas batidor (si teniu la Thermomix, us anirà
fenomenal) i triturar-ho tot, desprès es pot passar (o no ) pel
colador xinès, depenent de com us agradi més la textura.
La
preparació de la crema de menta :
1.
Muntem la nata fins que quedi textura de crema, espesseta.
2.
Posem en un caçó la llet amb la menta i la portem a bullir. En el moment
que arranqui el bull, parem el foc, ho tapem, i deixem infusionar durant
15 minuts.
3.
Un cop infusionat ho passem per el turmix (per què quedi triturada la
menta) i ho incorporem a la crema, tot remenant.
4.
Reservem a la nevera, tapat.
Presentació:
Posem
el gaspatxo al plat, tirem la crema de menta fent algun dibuixet i
col·loquem alguna fulla de menta per decorar.
Imatge de La Pera - mercecrespi@gmail.com
